«Una lluna a l’aigua» és una de les 14 cançons que omplen el nou treball de Txarango
El nou treball, sencer, el trobareu en descàrrega gratuïta al web del grup el diumenge 26 de març, i a les botigues el dia 31.
Txarango cedeix el 50 per cent dels drets de totes les cançons a diversos col·lectius socials. El 12 i 13 de maig presentaran el seu últim disc al Cruïlla de Primavera del Poble Espanyol
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”
Montserrat Roig
Les opcions revolucionàries de Montserrat Roig van ser el periodisme i la literatura. L’opció de Txarango són les cançons. Unes cançons que arriben cada cop més lluny i tenen més impacte, cosa que hauria de ser l’objectiu principal de qualsevol revolucionari: escampar la idea com una taca d’oli, com més lluny i més endins millor.
La frontera separa territoris i persones. Sovint és sinònim de tanques, filats i murs. Però la frontera és també el lloc on passen les coses més interessants, on es produeix el contacte i l’intercanvi. Allò immòbil i estanc es troba als dos costats dels límits, però els ponts que uneixen les fronteres és on té lloc la transformació. Txarango viuen en aquesta frontera: la que uneix entre els ritmes llatins i caribenys amb el rock, el pop i la cançó d’autor. La frontera entre els aires de l’Orient amb la Festa Major de les nostres places mediterrànies.
‘El cor de la terra’, està profundament marcat per l’experiència de qui ha aprofitat l’oportunitat que els ha brindat l’èxit per recórrer món i fixar els ulls cap al sud: a Palestina, a l’Àfrica i després –perquè el Nord també està ple de suds– als camps de refugiats de Grècia. L’experiència vital als camps de refugiats d’Idomeni i amb el moviment ‘Casa nostra, casa vostra’ és present en tot el recorregut d’aquest nou treball, començant per la primera cançó, “Obriu les portes”, amb el llaüt àrab i la inconfusible veu de Joan Crossas reivindicant “gent que construeixi més i destrueixi menys”, fins a “T’espero”, dedicada als refugiats, o “Resiste y grita”, amb la participació dels nens refugiats d’Eko Camp i voluntaris catalans.
‘El cor de la terra’ mira endins i també cap enfora. Transita per territoris coneguts, però que també s’apropa a àmbits inèdits per al grup, com “Una lluna a l’aigua”, pròxim al reaggeton, o la sonoritat africana de “Meravellós regal”, amb la participació del Cor Safari, la coral de nens ugandesos que ja va versionar “Quan tot s’enlaira”.
‘El cor de la terra’ inclou també altres col•laboracions remarcables: Manu Chao, pioner i referent absolut d’una generació de militants de la mescla, canta en català a la rítmica “Terra endins”. Els australians The Cat Empire participen a “Som foc”, una declaració d’intencions vitalista (“la llibertat és la nostra única bandera/portem cançons/desitjos nobles/cantem per provar de refer el camí dels pobles”). I per rematar-ho, Pau Donés de Jarabe de Palo presta la seva veu inconfusible a “Mil ocells”, una peça amb aires de reggae.
‘El cor de la terra’ és també la consolidació de Txarango com una forma de viure. Convertits en cooperativa de músics, la que probablement és a data d’avui la banda catalana més popular consagra la meitat dels drets d’autor de cadascuna de les seves cançons a un col•lectiu o moviments social diferent. La forma per contribuir, més enllà de les paraules, a un procés de transformació. Perquè no hi ha cap canvi que no es fonamenti primer en una pràctica quotidiana.
És possible canviar el món amb cançons? Probablement no hi ha altra manera d’aconseguir-ho.
Roger Palà
News by Santy Mataix
